El Baptisme d’un etíop

(Ac 8, 26-40)

De vegades els que hem estat batejats, els que intentem formar part de les ensenyances de Jesús, els que som coneixedors de tot el que implica aquest compromís, tendim a pensar que la gent poderosa es diferent a nosaltres. I en certa manera ho son. Es mouen en altres ambients, alts nivells que per una persona humil, li son inaccessibles. Podem pensar que no necessiten a ningú perquè son autosuficients. Ho tenen tot. Però en aquest relat podem entendre, que si a l’home li treus tots els atributs, no som diferents uns dels altres. Despulla qualsevol ésser de les seves vestidures materials i tots som iguals. I ho som perquè tots hem sortit d’un mateix Creador. Abans de ser, ja érem. En cada u de nosaltres Déu ha estat present des de l’inici de tot. Però cada u te el seu moment per descobrir-lo i trobar-lo. La vida ens ha portar a ocupar uns llocs concrets, que de vegades ens han fet determinar la nostra manera d’actuar davant una societat de la qual en formem part.
Podem observar que l’etíop es una persona de gran saviesa, que va a la recerca del que ja porta a dins, però que no ha estat capaç d’entendre encara. Ve de Jerusalem inquiet. Déu li posa davant seu la situació propicia per descobrir el que anhela. I ho fa a través de Felip enviat per l’Esperit. L’etíop deixa ajudar-se a comprendre el que llegia i un cop se li ha revelat dins la seva ment, no te cap dubte en formar part d’aquest Jesús. Per això vol ser batejat, vol unir-se amb Ell i aquesta es l’única manera, pel baptisme.
Amb aquest fet Déu ens ensenya que l’Evangeli es per a tothom, no importa el color de la pell, si ets jueu o no, o si ets de lluny o de a prop. Adonem-nos que al mig del desert, hi ha aigua, el camí d’incerteses i de recerques ha desaparegut. Ara segueix un nou camí, ja no està sol, perquè en el camí de la vida li acompanya Jesús.
En el nostre caminar diari, hi ha molts deserts, i buidors, però ens falta comprometre’ns més encara, per saber trobar aquesta aigua que ens omple i ens dona sentit a la nostra vida.

Montse Garcia