La vida de la primera Comunitat

Desprès d’aquell fet extraordinari, d’haver rebut la força de l’Esperit Sant, de ser conscients que Jesús estava viu en ells, els apostols es sentien amb ganes de cridar als quatre vents el seu missatge, allò que Ell els havia ensenyat, la manera d’afrontar les coses i de viure-les. Aquesta manera que fa tants anys va començar i que avui encara ens marca en algunes minories.

Però el que ens hauríem potser de preguntar a trets generals, realment queda avui alguna cosa d’aquella filosofia?

El que va començar essent una comunitat, compartint tot el que es tenia amb tots els membres, ajudant, donant, fins i tot venen els bens d’un per oferir-los a l’altre, avui s’ha convertit en una individualitat. Cada u mira pel seu be, deixant de banda al del costat, o mes ben dit, no ens fixem en el que passa al nostre voltant, allò que em pertany a mi es exclusivament de la meva propietat.

Que ens queda avui del que predicaren els Apostols amb tanta fermesa, dels que foren hereus directes de Jesús, sinó algunes paraules o gestos aïllats que ens sensibilitzen el cor? A on està l’autèntica Església, senzilla, propera al poble, honesta i pobre? es la d’avui? La que veiem cada dia potser si, però hi aquella que només la sentim..?

Aquell acolliment a les cases on junts celebraven l’Eucaristia.., ho palpem avui a les nostres esglésies? Aquelles celebracions joioses amb alegria participatives comunitàriament es poden igualar a les actuals..?

Sabem posar-nos davant d’aquest Déu que tant ens estima, i pregar pels germans nostres que pateixen, que passen dificultats…? O preguem a Déu tant sols per nosaltres mateixos, per que no ens falti aquests bens materials que destrueixen bastant sovint a la persona, per les nostres superacions diàries i perquè no ens falti mai res…? Sabem demanar a Déu..., però que li donem nosaltres?

Allò que Jesús va dir i va fer, ho tenim en compte avui dia? Sabem el missatge i en som conscients que es una bona teoria, que la societat seria mes igualitària, però a la practica, podem renunciar allò que tenim? No. Hem après a ser massa egoistes. Mentre no canviem la nostre manera de ser, d’actuar, ens allunyem cada vegada mes del autèntic missatge de Jesús, que es l’amor entre els homes.

Montse Garcia