La Guarició d’un Invàlid

(Ac 3, 1-26)

Mireu també a: http://es.catholic.net/cristologiatodoacercadejesus/552/1326/articulo.php?id=3858

Certament llegint aquest text, crec que tota persona humana necessita està curat de la seva pròpia “invalidesa”. L’home necessita trobar aquesta fe que el crida i no sent moltes vegades, per alliberar-se dels seus pecats, de les exclusions que l’envolten i esdevenir persona renovada.

Quantes vegades l’home no es sent atrapat en els seus dubtes, incerteses, en el seu egoisme? Aquestes i més, són les limitacions d’ara i sempre. Una mancança de fe en Jesús, fa que l’home sigui “invàlid”.

Aquesta malaltia del cor que l’oprimeix, pot ésser guarida cercant la Paraula de Déu, seguint al Jesús, que una vegada l’home va lliurar, humiliar i matar. Tot i així Ell ofereix a l’home l’oportunitat de curar-se, de trencar amb les exclusions, de salvar-se, en definitiva d’entrar tots per la “Porta Bonica”.

Aquest paralític malalt físicament i espiritualment, és ajudat i curat per la seva fe, a través dels Apòstols en nom de Jesucrist.

Ha passat de ser malalt a ser curat.
De tenir una vida fosca, a veure la claredat en Déu.
De considerar-se indigne, a ser com un més.
De resignar-se a estar a fora, a traspassar les portes del Temple.

Crec que aquest camí del paralític, ens hi podem sentir identificats nosaltres. També és el nostre camí.
Finalment ell va entrar per la “Porta Bonica”.
Finalment entrarem a la plenitud per la “Porta de la Resurrecció”.

Montse Garcia