La vinguda de l’Esperit Sant

La vinguda de l’Esperit Sant
(Ac 2, 1-13)


Imaginem-nos la situació que deurien viure els Apòstols i seguidors en aquell moment.
Després de la mort de Jesús, tot i sabent que havia ressusitat, es sentien sols. Els faltava el Mestre que els guiés, que els orientés. Els faltava aquella empenta que de vegades necessitem per emprendre nous projectes.

Amb la Pentecosta, s’inicia un nou projecte pels Apòstols i pels cristians. Amb la vinguda de l’esperit Sant, els Apòstols i seguidors s’omplen d’una força impetuosa per construir un nou model de convivència, per forjar una Església basada amb la Paraula de Déu.

Son ells els encarregats de que aquesta Església fructifiqui i s’engrandeixi, gràcies a la Força de Déu que reben a través de l’Esperit Sant.

Es la fe absoluta amb Jesús, el Fill de déu, el Ressucitat, el que van conèixer, parlar, compartir i acompanyar fins a la mort, el que els fa ser forts per proclamar la seva Paraula arreu del món.

Ells són els hereus de transmetre a tots aquells que estan receptius a acceptar, siguin d’on siguin, parlin la llengua que parlin, les ensenyances de Jesús i la grandesa de Déu.

Si nosaltres avui som aquí, fent el que estem fent, és per la nostra fe donada per Déu a través de l’Esperit Sant que ve a unir-nos. Una fe que vàrem rebre en el baptisme, una fe heretada potser dels nostres pares, una fe reafirmada en la Confirmació, fa que cada u de nosaltres sigui un testimoni de Jesús. Es així com es fa Església.

Vivint el dia a dia segons les ensenyances de Jesús, seguint el seu camí, servirà de referència per tots aquells que no han estat sensibles de sentir la força de Déu dins dels seus cors.

Hi ha molts moments a la vida que defallim, que cansats de lluitar davant uns fets que ens descol·loquen, no som capaços de buscar aquesta força interior que tothom tenim. Caiem en el abisme de la desesperació. Però la desesperació no porta enlloc.

Déu es amb nosaltres, la nostra fe ens ho recorda. Busquem-lo i sentim-lo. Escoltem el seu esperit que ens convida a recuperar l’esperança.

Montse García